Il·lustració de Pepe Serra
Text de Ruth Troyano
L’ai al cor sempre es guarda en algun lloc però aquest any costa d’advertir-lo entre viticultors. Per fi, després de tres anyades greus per falta d’aigua, la verema arriba eufòrica i exultant a les diferents regions de vins del país. Hi ha qui parla de verema de cine i la qualifica d’extraordinària. Ja tocava, certament. “Als grans terroirs del món la vinya ha crescut històricament en equilibri. Aquest any, el raïm ha deixat de créixer després del verolat i l’estrès hídric ha estat moderat”, expliquen des de l’Olivera. Els vins periurbans de Sabadell i Can Calopa sota l’empara de la DO Catalunya, vindran d’una collita molt bona, salvant els episodis de calor intensos de l’estiu. “És un bon moment per recordar que la viticultura és un element clau del mosaic agroforestal al Mediterrani, és decisiva per protegir el paisatge”, adverteix Pau Moragas. “Aquest 2025 hem superat l’estat de desànim dels últims anys. Els raïms han madurat lentament i hem tingut pluges de primavera que els han fet créixer bé i molt. L’estat fitosanitari de les diferents varietats és perfecte i podem dir que som davant d’una gran anyada, si res no ho espatlla”, resumeix Edith Soler, enòloga de Terra Remota, amb referències que enalteixen la DO Catalunya. A Sant Climent Sescebes hi ha confiança i gratitud per la verema que hi ha en curs i que van començar a mitjan d’agost. Entre fermentacions, l’equip somriu pel que els dona el paisatge amable que cultiven en ecològic. A la Conca de Barberà, a Mas de la Pansa, són prudents en la diagnosi però confirmen un augment de producció per aquesta campanya. “L’estat sanitari és bo però sempre ens poden sorprendre pluges i tempestes. Veurem. El vi ens ensenya que un dia tot és idíl·lic però l’endemà pot ser un malson”, resumeix Imma Soler, una de les elaboradores que exhibeix el distintiu Catalunya Vinyueró. Sigui com sigui, batega la “taquicàrdia” que va descriure Josep Maria Espinàs. I una voluntat compartida de fer veure que darrere del gest de fer vi, s’amaga un disseny de país. I, tanmateix, com apunta un elaborador: “Hem de desmitificar coses, posar un glaçó en un rosat per exemple, perquè sinó fem més petit el mercat de consum de vi”.