Què és celebrar? Mirar enrere i sobresaltar-se pel vertigen que suposa el pas fugisser del temps o mirar endavant, amb el baló d’oxigen que és creure que n’hi ha més, una mica més? Potser són les dues coses, però especialment ser capaç de significar el gest de moltes persones que han permès arribar allà on som.
Il·lustració de Pepe Serra
Text de Ruth Troyano
La DO Catalunya commemora els seus 25 primers anys de viatge enològic estesa per 400 municipis del país. Celebra un quart de segle; així sona més contundent i greu. Sota el seu aixopluc hi conviuen moltes mirades que habiten paisatges catalans a vegades encara poc reconeguts i filosofies de vida inspiradores que estan ben arrelades a un lloc, encara que no ho sembli. “Cada deu anys, el viticultor tenia un ensurt. Avui, cada any, en té deu”, es lamenten els més vells i savis.
Malgrat les adversitats – l’escassedat d’aigua que ha marcat les últimes campanyes, lligada a l’emergència climàtica, o la davallada del consum – la DO Catalunya ha consolidat un teixit divers de 200 cellers que vinifiquen el 50% del vi tranquil embotellat amb denominació d’origen a Catalunya. És potser aquest el signe més gran de resistència i adaptació? El temps ho dirà perquè sempre i tot s’ha de llegir amb perspectiva.
Sigui com sigui, aquest viatge és la demostració que la DO Catalunya ha tingut cintura, ha sabut llegir els temps i ha actuat en conseqüència. Probablement haurà escoltat molt les necessitats dels productors i s’ha mostrat flexible i oberta a incloure en el seu plec de condicions allò que demostra comprensió primer i fa avançar després. Decisions valentes preses des del convenciment que són alhora un motiu de diferenciació. Permetre elaborar vi en llauna, per exemple, que evidencia clarament la voluntat de sumar nous públics i moments de consum. I altres mecanismes com el distintiu Catalunya Vinyeró, assenyalant els elaboradors que cuiden vinya pròpia i traslladant seguretat i confiança al consumidor. Perquè el vi ha de ser un fil encara que invisible, demostrable, des del cep a l’ampolla. I perquè innovar moltes vegades és fer les coses bàsiques ben fetes. I atrevir-se perquè quan mirem enrere, ens n’enorgullim més enllà del sobresalt del temps.